El cinema, una passió. Sóc molt millor espectador de cinema que de teatre. Em resulta molt difícil veure cinema a la televisió; necessito la foscor d'una sala i una pantalla com més gran millor.

Quant al meu treball en el cinema, dues puntualitzacions: faig menys del que em proposen i més del que em vaig proposar.

La llista de pel·lícules que figura més avall es podria haver multiplicat per dues o per tres si hagués acceptat totes les propostes. Però en el cas de dues ofertes simultànies, una de cinema i una de teatre, sempre he escollit el teatre. No per una preferència apriorística, sinó perquè sempre ha estat millor la de teatre: millor text, millor personatge, millor repartiment... (Amic/Amat és l'excepció que confirma la regla. Per ella vaig abandonar un important projecte teatral. I no me'n penedeixo, és clar).

D'altra banda, la incompatibilitat dels rodatges -horaris, desplaçaments, localitzacions llunyanes, etc.- amb la meva feina a l'escenari, m'ha obligat també a renunciar a moltes pel·lícules. Diguem que la meva activitat cinematogràfica ha estat condicionada pels meus escassos períodes d'inactivitat teatral.