Teatre

PRENDRE PARTIT

PRENDRE PARTIT

Títol original:
Taking Sides
Autor:
Ronald Harwood
Director:
Josep Maria Pou
Personatge:
WILHELM FURTWÄNGLER
Estrena:

Desembre 2014, Teatre Goya (Barcelona)

Sobre l'espectacle

Producció:
Focus
Ajudant Direcció:
Víctor Muñoz
Traducció:
Ernest Riera
Escenografia:
Joan Sabaté
Vestuari:
María Araujo
Iluminació:
David Pujol
Caracterització:
Toni Santos
So:
Àlex Polls
Intèrprets:

Josep Maria Pou 
Andrés Herrera 
Sandra Monclús 
Anna Alarcón 
Pepo Blasco 
Sergi Torrecilla 

Més informació:

Total: 92 funciones y 20.022 espectadores.

GIRA: Roses, Mataró, Terrassa, Manresa, Girona, L'Hospitalet de Llobregat, Reus, Sant Cugat, Tarragona.

(Primera representación el 06.12.2014 en el Teatre Goya de Barcelona. Última representación el 29.05.2015 en el Teatro Tarragona de Tarragona.

Més informació


Sobre l'obra

Berlín, 1946, una ciutat destruïda com a conseqüència de la guerra. Destrucció, desorientació, mort; la fi d'una etapa. Assistim als prolegòmens i investigacions preparatòries per al judici que durà a terme la Comissió Anti-nazi per als Artistes. El comandant Steve Arnold rep l'encàrrec d'investigar les implicacions del director d'orquestra Wilheim Furtwängler acusat de col·laboracionisme amb el règim nazi durant la II Guerra Mundial.

El text aborda l'Alemanya post-nazi de 1946 i pretén involucrar a l'espectador com a part i testimoni d'un judici obert que presenta dues actituds absolutament oposades davant la terrible realitat política del Tercer Reich.

L'autor ens col·loca davant l'eterna confrontació entre cultura i poder, entre art i política.

I ens convida a prendre partit.


Sobre l'autor

Ronald Harwood Ciudad del Cabo, 09/11/1934

Dramaturg i guionista cinematogràfic, guanyador d'un Oscar pel guió de El Pianista de Roman Polanski i vell aliat de Harold Pinter qui va dirigir per primera vegada el seu text Prendre Partit. Nascut l'any 1934 a Ciutat del Cap (Sudàfrica), es va traslladar a Londres l'any 1951 per dedicar-se íntegrament al teatre. Després d'estudiar a la Royal Academy of Dramatic Arts, es va unir a la Shakespeare Company de Sir Donald Wolfit. L'experiència li va servir per escriure The Dresser (1980), un dels seus principals treballs dramàtics, sobre l'assistent personal d'un actor veterà. L'obra va ser adaptada a la gran pantalla tres anys més tard, i li va valdre la nominació als Oscars com a millor adaptador d'una obra narrativa. En la seva prolífica carrera com a escriptor, Harwood acumula assajos, 10 novel·les, 21 obres teatrals i 16 guions televisius, i s'ha convertit en un autor fonamental de l'escena britànica.

El 1960, va començar una nova carrera com a escriptor i és molt prolífic, escrivint obres de teatre, novel·les i llibres de no-ficció. Així mateix, un treball com a guionista, però poques vegades va escriure directament de la pantalla, i no pas actuant com a adaptador, de vegades del seu propi treball (en particular El Dresser).

[...] Té un fort interès en la Segona Guerra Mundial, tal com ho demostren les pel·lícules de la "Operación Amanecer", "La Declaración", "El Pianista", i el seu joc van convertir la pel·lícula "Tomando Caras". Basat en històries reals, les dues ultimes pel·lícules es caracteritzen per tenir un dels músics com els seus personatges principals.

Va guanyar un Òscar pel guió d'El Pianista, que ja havia estat nominat per al Dresser anteriorment.

[Font: Focus, Dossier de Premsa]