Teatre

TERRA DE NINGÚ / TIERRA DE NADIE

TERRA DE NINGÚ / TIERRA DE NADIE

Títol original:
No Man's Land
Autor:
Harold Pinter
Director:
Xavier Albertí
Personatge:
Hirst
Estrena:

El 17 d'octubre de 2013, a Barcelona, al Teatre Nacional de Catalunya (Sala Petita), en català (fins al 24 de novembre).

El 15 de gener de 2014, a Madrid, a l'Escorxador ("Naves del Español"), en castellà. (fins el 2 de febrer)

Sobre l'espectacle

Producció:
Teatre Nacional de Catalunya
Traducció:
Joan Sellent
Escenografia:
Lluc Castells
Vestuari:
María Araujo
Iluminació:
David Bofarull
Caracterització:
Toni Santos
Intèrprets:

Josep Maria Pou (Hirst)
Lluís Homar (Spooner)
David Selvas (Briggs)
Ramón Pujol (Foster)


Sobre l'obra

Per petició expressa del mateix Harold Pinter, mort el 2008, el funeral d'aquest home imprescindible del teatre contemporani va començar amb la lectura d'un fragment de la seva obra mestra Terra de ningú.

Dos antics amics, que han oblidat tots els vincles que els unien abans de la Segona Guerra Mundial, es retroben en una nit carregada d'alcohol, la qual tornarà a despertar les ferides d'un passat que necessita ser ordenat per no quedar condemnat eternament a una esterilitat insalvable. En aquest personal descens als inferns contemporanis, Pinter ens ofereix una de les reflexions més lúcides que el teatre ha donat recentment sobre la funció necessària de la poesia en un món devastat que ja no es pot permetre creure en relats simplificadors.

Si Dante pren Virgili com a guia per a la seva monumental travessia poètica, Harold Pinter s'endinsa en el particular descens als inferns contemporanis que és Terra de ningú acompanyat de la mà silenciosa del seu admirat T. S. Eliot.


Sobre l'autor

Harold Pinter UK, 1.930

Pinter va néixer el 10 d'octubre de 1930 a Hackney, un barri d'obrers industrials de l'East End de Londres. Allí va passar la seva infància i va veure de prop la violència, que anys després va incorporar a les seves peces teatrals sota diferents formes.

Fill únic d'un sastre d'ascendència jueva, als 13 anys va rebutjar la religió i als 18 es va negar a fer el servei militar com "objector de consciència". En altres paraules: la seva consciència no li permetia portar armes.

Va estudiar a la Reial Acadèmia d'Art Dramàtic de Londres i encara que es va iniciar en la poesia, el seu interès es va orientar cap a la dramatúrgia. Entre 1951 i 1956 es va foguejar com a actor, participant en gires teatrals per Irlanda i Anglaterra interpretant obres de Shakespeare, sota el pseudònim de David Baron.

L'obra literària de Pinter inclou 29 peces de teatre, 22 guions, poemes i alguns assajos. Temps enrere va comunicar la seva renúncia al teatre per dedicar-se a la poesia i l'assaig polític. Encara que en realitat la seva obra teatral i cinematogràfica sempre va ser expressió del seu pensament polític.

Encara que en la seva obra va procurar sintetitzar el teatre de l'absurd de Beckett i Ionesco amb el dels "iracunds" anglesos, Pinter va mantenir les seves idees contestatàries de manera inclaudicable durant tota la seva vida: va condemnar el cop d'Estat que va enderrocar a Xile al president Salvador Allende; es va oposar al govern de Margaret Thatcher; el 1996 va rebutjar el títol de Cavaller que li va oferir el govern britànic, perquè li semblava "sòrdid"; criticar a Tony Blair per la seva actuació en la guerra de l'Iraq, a la qual va qualificar de "massacre premeditada", i va definir als Estats Units com un país "dirigit per una colla de delinqüents". També va carregar contra el que anomena "la nova dictadura de les elits empresàries". Des de fa alguns anys integra el Comitè per al Desarmament Nuclear.

Pinter és autor d'una obra dramàtica profunda, de vegades virulenta i obsessiva, que va fer escola i va modificar paràmetres de la posada en escena. Va ser un pragmàtic que en ocasions es va permetre jugar amb el trivial i i l'absurd. Desmontar les contradiccions subjacents en les relacions humanes i indagar en la naturalesa del poder i els perills del feixisme quotidià, van ser algunes de les preocupacions que Pinter va demostrar en la seva obra teatral. També la traïció entre homes per causa de la dona i la lluita entre el món exterior (el medi social) i l'individu.

Entre les seves obres més recordades cal esmentar: L'habitació (1957), El muntaplats (1957), La festa d'aniversari (1958), El cuidador (1959), L'amant (1963), Els nans (1963), La volta a la llar (1965), Vells temps (1971), Terra de ningú (1982), Llum de lluna (1994), Cendres sobre cendres (1996) i Celebració (1999).

Al començament del mes d'octubre del 2005 l'Acadèmia de Suècia li va atorgar el premi Nobel de Literatura. És el tercer dramaturg guardonat en els últims 36 anys. Els anteriors van ser l'irlandès Samuel Beckett i l'italià Dario Fo.

Va morir a Londres el 24 de Desembre de 2.008

Web de Halord Pinter

Galeria fotogràfica


Crítiques


Premsa/mitjans