L'obra està construïda expressament per desconcertar al lector i l'espectador, l'autor opta premeditadament per l'ambigüitat i la suggestió, enfront de la transparència, en aquest text que tracta sobre la por i la inseguretat. Pràcticament en tots els diàlegs de l'obra, els personatges guarden zelosament la seva intimitat rere una cortina d'enganys i simulacions que entela les pistes a seguir: tot és "aquí" i "ara", i una "veritat" que s'intueix però la desorientació del públic creix en correspondència clara amb el desconcert que pateixen els mateixos protagonistes de la història. La intriga es va revelant per mitjà de diàlegs de gran subtilitat (exemplars són els que tenen lloc al self-service), acompanyats de soliloquis que ens revelen els sentiments de tots quatre personatges. La construcció alternada de diàlegs i monòlegs és fonamental per crear el procés de desorientació de l'obra. Tanmateix, en algunes ocasions la crítica ha arribat a parlar d'opacitat o, fins i tot, de dificultats per entendre l'obra.
Segons afirma Josep Maria Miró, que assegura que aquest text va influir-lo en la creació de la seva obra Neirum Park, "Desig abraça i anticipa un teatre nou i desconegut. Benet i Jornet l'escriu en un paisatge que podríem considerar fundacional a casa nostra de les urbanitzacions d'influència nord-americana". Miró afirma també que aquesta obra de Benet i Jornet està influenciada sens dubte per la d'altres autors com José Sanchis Sinisterra o Harold Pinter. Enric Gallén també reconeix la influència de Pinter en la seva creació i assenyala com a clar antecedent de l'obra un text anterior de Benet i Jornet: La Fageda, escrita el 1977 i estrenada a la Sala Beckett el 23 de febrer de 1990 amb direcció, també, de Sergi Belbel.
***********
