Teatre

EL ZOO DE VIDRE

EL ZOO DE VIDRE

Títol original:
The glass menagerie
Autor:
Tennessee Williams
Director:
Josep Maria Pou
Estrena:

14 maig 2014, Teatre Goya de Barcelona (en català)

Sobre l'espectacle

Producció:
Focus. Teatre Goya.
Ajudant Direcció:
Iban Beltrán
Adaptació:
Emili Teixidor
Escenografia:
Sebastià Brosa (ambientació d'espai)
Vestuari:
Maria Araujo
Iluminació:
Albert Faura
Caracterització:
Toni Santos
So:
Àlex Polls
Intèrprets:

Miriam Iscla
Dafnis Balduz 
Meritxell Calvo 
Peter Vives 

Més informació:

Total: 93 funciones y 20.113 espectadores.

(Primera representación: Teatre Goya (Barcelona) el 14.5.2014. Última representación: Atrium Viladecans (Viladecans) el 30.11.2014.

GIRA: Olot, Manresa, Valls, Vilanova i La Geltrú, Sant Cugat, Manacor, Tarragona, Rubí, Reus, Sabadell, Viladecans.

Més informació


Sobre l'obra

El zoo de vidre (The Glass Menagerie), primer gran èxit teatral de Tennessee Williams, escrit el 1944 i portat al cinema en diferents ocasions, la darrera el 1987 amb Joanne Woodward en el paper d'Amanda, la mare controladora i tanmateix tendra, que busca desesperadament un futur millor per als seus fills, durant els desoladors anys de la Gran Depressió nord-americana dels anys trenta.

L'obra presenta quatre personatges tancats en una casa miserable i asfixiant que mostra la seva fragilitat, pors i frustracions.

En aquesta casa viu la família Wingfield, composta per Amanda Wingfield, la mare que abandonada pel seu marit fa anys es consola amb els records de la seva joventut quan era perseguida per un munt de pretendents. El seu fill Tom, un poeta que treballa en una sabateria i que desitja viure aventures i escapar de la sobreprotecció de la seva mare aclaparadora que no fa més que preocupar-se pel que fa o deixa de fer. I la Laura, tímida i amb un petit defecte físic que li provoca una lleugera cuixera, que viu tancada a casa amb la seva col·lecció de figuretes de vidre, metàfora de la seva pròpia fragilitat i sense voler saber res de la vida exterior.

Amanda busca desesperadament un espòs per a la seva filla perquè sap que serà l'única opció perquè surti endavant.

----------------

L'obra ha estat pordada al cinema en tres ocasiones:

Al 1.950, dirigida per Irving Rapper i amb Gertrude Lawrence, Jane Wyman, Arthur Kennedy i Kirk Douglas. 

Al 1.973, dirigida per Anthony Harvey i amb Katherine Hepburn, Sam Waterston, Joanna Miles i Michael Moriarty.

Al 1.987, dirigida per Paul Newman, amb Joanne Woodward, John Malkovich, Karen Allen i James Naughton.


Sobre l'autor

Tennessee Williams (Thomas Lanier Williams III) EEUU, Columbus, Misisipi, 26/03/1911 - New York, NY, 25/02/1983.

Autor teatral i Premi Pulitzer nord-americà, les obres del qual tenien sovint com a escenari el sud del seu país.

De nom Thomas Lanier Williams, va néixer a Columbus (Mississippi), el 26 de març de 1911. Va passar gran part de la seva joventut a Saint Louis (Missouri). Després d'anar irregularment a les universitats de Missouri i Washington, es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la de Iowa el 1938. Va exercir nombrosos treballs d'allò més variat fins a 1945, any en què es va representar a Broadway la seva primera obra El Zoo de vidre Aquesta evocativa "obra teatral de la memòria" es va fer mereixedora del Premi del Cercle de Crítics Teatrals de Nova York a la millor obra de la temporada. Es va dur al cinema en 1950 i s'ha representat a tot el món.

La també emotiva Un tranvía llamado deseo (1947) ha estat considerada com la millor obra de teatre escrita al seu país. Va ser adaptada al cinema en (1952) amb gran èxit, i li va valer al seu autor el seu primer Premi Pulitzer de Teatre. El segon hi va proporcionar La gata sobre el tejado de zinc caliente (estrenada en (estrenada el 1954 i rodada en 1958).

Aquestes tres obres contenen diàlegs molt poètics, un gran simbolisme i uns personatges extremadament originals, característiques totes elles sempre presents en la producció de l'autor, i estan ambientades, com la majoria de les seves obres, al sud dels Estats Units, un marc de referència que va utilitzar sovint per la seva estranya barreja de decadència, nostàlgia i sensualitat.

Va obtenir un indubtable èxit també amb altres obres, com Verano y humo (1948), revisada i publicada sota el títol de Excentricidades de un ruiseñor (representada el 1964); La rosa tatuada (1950); l'extens drama en un acte De repente, el último verano" (1958); Dulce pájaro de juventud (1959) i La noche de la iguana (1961).

Entre els seus treballs narratius s'expliquen dues novel·les,  La primavera romana de la señora Stone (1950) i Moises y el mundo de la razón (1975), així com quatre volums de relats curts Un brazo y otros relatos (1948), Caramelo fundido ( 1954), Un empeño caballeresco (1969) i Ocho damas poseídas (1974). Nou de les seves obres de teatre van ser portades al cinema, mitjà pel qual va escriure un guió original, el de Baby Doll (1956). En les seves provocatives Memòries (1975), descriu els seus enormes problemes amb l'alcohol i les drogues, i la seva homosexualitat, feta pública només cap al final de la seva vida.

Tenessee Williams va morir el 25 de febrer de 1983 a Nova York.