Sobre l'autor

Tennessee Williams (Thomas Lanier Williams III) EEUU, Columbus, Misisipi, 26/03/1911 - New York, NY, 25/02/1983.

Autor teatral i Premi Pulitzer nord-americà, les obres del qual tenien sovint com a escenari el sud del seu país.

De nom Thomas Lanier Williams, va néixer a Columbus (Mississippi), el 26 de març de 1911. Va passar gran part de la seva joventut a Saint Louis (Missouri). Després d'anar irregularment a les universitats de Missouri i Washington, es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la de Iowa el 1938. Va exercir nombrosos treballs d'allò més variat fins a 1945, any en què es va representar a Broadway la seva primera obra El Zoo de vidre Aquesta evocativa "obra teatral de la memòria" es va fer mereixedora del Premi del Cercle de Crítics Teatrals de Nova York a la millor obra de la temporada. Es va dur al cinema en 1950 i s'ha representat a tot el món.

La també emotiva Un tranvía llamado deseo (1947) ha estat considerada com la millor obra de teatre escrita al seu país. Va ser adaptada al cinema en (1952) amb gran èxit, i li va valer al seu autor el seu primer Premi Pulitzer de Teatre. El segon hi va proporcionar La gata sobre el tejado de zinc caliente (estrenada en (estrenada el 1954 i rodada en 1958).

Aquestes tres obres contenen diàlegs molt poètics, un gran simbolisme i uns personatges extremadament originals, característiques totes elles sempre presents en la producció de l'autor, i estan ambientades, com la majoria de les seves obres, al sud dels Estats Units, un marc de referència que va utilitzar sovint per la seva estranya barreja de decadència, nostàlgia i sensualitat.

Va obtenir un indubtable èxit també amb altres obres, com Verano y humo (1948), revisada i publicada sota el títol de Excentricidades de un ruiseñor (representada el 1964); La rosa tatuada (1950); l'extens drama en un acte De repente, el último verano" (1958); Dulce pájaro de juventud (1959) i La noche de la iguana (1961).

Entre els seus treballs narratius s'expliquen dues novel·les,  La primavera romana de la señora Stone (1950) i Moises y el mundo de la razón (1975), així com quatre volums de relats curts Un brazo y otros relatos (1948), Caramelo fundido ( 1954), Un empeño caballeresco (1969) i Ocho damas poseídas (1974). Nou de les seves obres de teatre van ser portades al cinema, mitjà pel qual va escriure un guió original, el de Baby Doll (1956). En les seves provocatives Memòries (1975), descriu els seus enormes problemes amb l'alcohol i les drogues, i la seva homosexualitat, feta pública només cap al final de la seva vida.

Tenessee Williams va morir el 25 de febrer de 1983 a Nova York.