Sobre l'obra

L'obra teatral que està generant més debat arreu.

Guanyadora de 3 premis OLIVIER 2025 (Londres), un premi TONY 2026 (Nova York) i 2 premis THE CRITIC'S CIRCLE 2025 (Londres), entre altres.

Estiu de 1983. El famós escriptor anglès Roald Dahl revisa les proves del seu últim llibre a punt d'anar a la impremta, però l'escàndol provocat per un article antisemita que ha publicat fa poc no sembla apaivagar-se. Al llarg d'una sola tarda a la seva casa, enfrontat a una interlocutora inesperadament bel·ligerant, Dahl es veu obligat a triar entre disculpar-se públicament o posar en risc la fama i la reputació.

Josep Maria Pou encarna a Roald Dahl, l'excèntric escriptor de fama internacional, autor d'èxits com Matilda, Charlie i la fàbrica de xocolata i Les bruixes, que va veure com unes polèmiques declaracions seves van inflamar la premsa, repercutint en la seva reputació, amb conseqüències imprevisibles. Dirigida per Josep Maria Mestres i inspirada en fets reals, l'obra de Mark Rosenblatt ofereix un retrat polièdric d'un literat terriblement carismàtic.

TEXT DE L'AUTOR: 

"L'estiu de 1983 va ser una època especialment complicada per a ser (o estar prop de) Roald Dahl. S'acabava de divorciar de la seva dona, després de 30 anys de casats; s'acabava de prometre amb el seu amant, amb qui portava 11 anys; sofria dolors físics constants; estava alterat per les obres de reforma de casa, treballava contra rellotge per a acabar el seu últim llibre, i la premsa l'atacava molt durament arran d'una ressenya literària que va escriure i que considerava justa i heroica. 

Totes les biografies, llibres que parlen d'ell, els articles i les converses que he mantingut amb periodistes que ho van entrevistar aquell estiu, dibuixen el mateix retrat: el d'un escriptor de literatura infantil feroçment obstinat i impulsiu, immers en una gran convulsió personal.

La meva obra Gegant es nodreix i mescla aquestes circumstàncies reals amb una trobada dramàtica del tot imaginari. M'he inventat que una tarda d'aquell estiu de 1983, els seus editors britànic i nord-americana el van anar a veure a casa seva amb intenció de demanar-li que es disculpés públicament per a ajudar a reparar la seva reputació malmesa.

Si la meva recerca ha passat alguna cosa per alt i si un episodi com aquest va tenir lloc realment, en cap cas hauria pogut desenvolupar-se com es fa en Gegant. Perquè, a pesar que Tom Maschler sí que era realment l'editor al Regne Unit en aquella època, la seva suposada homòloga nord-americana de l'obra no va existir mai. L'editorial "Farrar, Straus and *Giroux" si que publicava Dahl als Estats Units, però Jessie Stone és una invenció meva i només meva. I com sol dir-se en aquests casos: "Qualsevol semblança amb persones vives o mortes és pura coincidència."

Gegant és una combinació de realitat i ficció, amb l'esperança d'atrapar l'esperit d'un moment en el temps, sense pretendre, en cap cas, ser un document històric. Així i tot, en Gegant està Roald Dahl en estat pur: quan sentiu citar la seva ressenya literària, són realment paraules seves. I, més endavant en l'obra, quan torna a comunicar-se amb el món exterior, també ho fa amb paraules seves, encara que les he reorganitzat i combinat a partir de diverses fonts. Enmig de la meva evocació del món íntim de Dahl d'aquell estiu, ressonen les seves declaracions públiques, sense filtres. Formen part del llegat complex de l'autèntic Roald Dahl.

M.R.