Biografia

de gener1944

Neix a Mollet del Vallés (Barcelona) el 19 de novembre de 1944.

de gener1959

Finals dels 50 i primers anys 60: Universitat Laboral de Tarragona. Teatre amateur. Teatre universitari. Teatre independent. Tímides passes a la ràdio, la seva primera vocació.

de gener1967

Segona meitat dels 60, ja a Madrid. Estudis a la RESAD (Real Escola Superior d'Art Dramàtic). Bons records d'excel·lents professors: Manuel Dicenta, Mercedes Prendes, Francisco García Pavón, Francisco Nieva, Hermann Bonnín, Ricardo Domenech, Antonio Malonda, Josefina García Aráez, a les classes dels quals assisteix al llarg dels tres cursos que conformen l'especialitat d'Interpretació (1967-1970).

de gener1968

Entre primer i segon cursos de la RESAD, debuta en el teatre professional (primera feina, primer contracte, primer sou) amb MARAT-SADE , l'històric muntatge d'Adolfo Marsillach al Teatre Espanyol de Madrid (02.10.68). Entre segon i tercer curs, nova experiència professional: estrena del musical ELS FANTÁSTIKOS al Teatre Reina Victória, la mateixa nit en què l'home arriba a la lluna (20.07.69).

de gener1970

Acaba els seus estudis a la RESAD, diplomat en Art Dramàtic (Interpretació). Entra en la Companyia Titular del Teatre Nacional María Guerrero, la seva segona escola: una lliçó magistral en cada assaig i un examen en cada representació, amb el magisteri diari del director José Luís Alonso i els actors José Bódalo, Gabriel Llopart, Tote García Ortega, Maria Fernanda D'Ocón, etc. Allá, tres temporades completes (octubre 1970 a juny 1973), set estrenes (ROMANCE DE LOBOS, EL CÍRCULO DE TIZA CAUCASIANO, ANTÍGONA, DULCINEA, MISERICORDIA, LOS CACIQUES, LAS TRES HERMANAS) i tres llargues gires per Espanya.

de gener1973

Una obra de teatre valenta: LA CIUDAD EN LA QUE REINA UN NIÑO, de Montherlant, que burla hàbilment la censura d'aquells dies. Primer treball al cinema: UNA MUJER PROHIBIDA, de J.L.Ruiz Marcos. I el retrobament amb Adolfo Marsillach a CANTA, GALLO ACORRALADO (02.12.73), de Sean O'Casey. Estrena polèmica i aldarulls al teatre gairebé cada dia. Se suspenen algunes representacions per l'assassinat de Carrero Blanco. (20.12.73)

de gener1974

Debut sobtat i inesperat en el mític "Estudi 1" de TVE amb LAS MENINAS, de Buero Vallejo, interpretant al rei Felip IV. A partir de llavors, moltes més actuacions amb obres d'Unamuno, Ibsen, Oscar Wilde, Bernard Shaw, Aldous Huxley, Jean Cocteau, Durrenmatt, Casona, Mihura, etc. La TVE d'aquells dies es converteix en la seva tercera escola. I li brinda l'oportunitat de continuar aprenent al costat de dos grans mestres, Adolfo Marsillach (LA SRA GARCÍA SE CONFIESA i SILENCIO, ESTRENAMOS) i Fernando Fernán Gómez (EL PÍCARO).

de gener1976

Amb l'arribada de la democràcia i la desaparició de la censura, es compromet amb una obra de teatre que causa impacte: LA CARROZA DE PLOMO CANDENTE de Francisco Nieva. Al cinema, dues pel·lícules de tall històric, LA ESPADA NEGRA de Francisco Rovira Beleta i EL SEGUNDO PODER de José Mª Forqué. I una altra sèrie mítica de l'única televisió de llavors: CURRO JIMÉNEZ, de nou a les ordres de Rovira-Beleta.

de gener1978

Un doble programa de Valle-Inclán, LAS GALAS DEL DIFUNTO i LA HIJA DEL CAPITÁN, el fa tornar a l'escenari del Teatre María Guerrero. Roda REINA ZANAHORIA amb Gonzalo Suárez. I a continuació, amb l'estrena de LAS BACANTES en el Teatre Romà de Mèrida comença una llarga col·laboració amb el director José María Morera que inclou una experiència didàctica de gairebé dos anys sencers per tot el territori espanyol amb el CENINAT (Centro Nacional de Iniciación del Niño y el Adolescente al Teatro, 1981-1982).

de gener1981

La mateixa tarda del 23-F, mentre Tejero i els seus prenen per assalt el Congrés dels Diputats, es reuneix amb José Luis Alonso al Teatro Español, a pocs metres de la Plaza de les Cortes, per a recollir el llibret de EL GALÁN FANTASMA de Calderón de la Barca l'estrena de la qual, dos mesos després, commemorarà el tricentenari de la seva mort. A l'any següent (1982) torna al María Guerrero amb CORONADA I EL TORO, obra mestra del "teatro furioso" de Francisco Nieva. I ja en el 83 estrena CASA DE MUÑECAS de Ibsen, que juntament amb EL SOMBRERO DE COPA i EL BARÓN conformen tota una temporada d'èxit al Teatro Bellas Artes.

de gener1983

Els anys 82 i 83 són de molta feina a la televisió, sense perdre mai la cita amb la funció diària en el teatre. Intervé en els habituals programes dramàtics gravats a Prado del Rey i en diverses sèries d'èxit com ara CERVANTES, LA MÀSCARA NEGRA i la que esdevé el gran èxit d'aquells anys, ANILLOS DE ORO, de Ana Diosdado, sota la direcció de Pedro Masó.
 

de gener1984

El mes d'octubre d'aquell any estrena EL DÚO DE LA AFRICANA al Teatro de la Zarzuela de Madrid. Aquesta estrena és el punt àlgid d'una temporada que havia començat amb LAS MUJERES SAVIAS de Molière i que va seguir després amb AL DERECHO Y AL REVÉS (Noises Off). El seu treball en el conjunt d'aquests tres títols és reconegut amb el PREMIO RICARDO CALVO (Premios Villa de Madrid 1984) al MEJOR ACTOR, que li fa a mans l'alcalde Enrique Tierno Galván.

de gener1984

A la dècada dels 80, una ratxa de molt bon cinema: LA NOCHE MÁS HERMOSA (Manuel Gutierrez Aragón, 1984); EL CABALLERO DEL DRAGÓN (Fernando Colomo, 1985); HAY QUE DESHACER LA CASA (José Luis García-Sánchez, 1987); MADRID (Basilio Martin Patiño, 1988); BERLÍN BLUES (Ricardo Franco, 1988); REMANDO AL VIENTO (Gonzalo Suárez, de nou; 1988); PONT DE VARSÒVIA (Pere Portabella, 1989) i LA BAÑERA (Jesús Garay, 1989). I el "PREMI SANT JORDI 1988" (Millor actor en pel·lícula espanyola) per EL COMPLOT DELS ANELLS (Francesc Bellmunt, 1988)

de febrer1985

Inici d'un viatge fascinant, una cita setmanal que durarà catorze anys (de 1985 a 1999, 809 programes): LA CALLE 42 en Ràdio Nacional de España, Radio1. En el teatre, repeteix amb Adolfo Marsillach, ara al Centro Dramático Nacional, estrenant ANSELMO B. I torna al Festival de Teatre Clàssic d'Almagro amb LA LOCANDIERA, de Goldoni. Més televisió; entre d'altres LA HUELLA DEL CRIMEN i SEGUNDA ENSEÑANZA, una altra sèrie d'Ana Diosdado i de nou amb Pedro Masó.

de gener1987

Nascut a Catalunya mai havia fet teatre en català. Accepta una proposta del Centre Dramàtic de la Generalitat i debuta al Teatre Romea de Barcelona amb ES AIXÍ, SI US HO SEMBLA, de Luigi Pirandello. Aquesta estrena marca l'inici d'una llarga relació amb el Teatre Romea i d'una alternança que es farà habitual entre català i castellà, entre Madrid i Barcelona. I també al 1987 un regal extraordinari: el personatge de Frederic de Lloberola, eix central de VIDA PRIVADA de Josep Maria de Sagarra convertida en sèrie per televisió per Francisco Betriu, en una coproducció de TVE i la RAI.

de febrer1988

Primera trobada amb Josep Maria Flotats i el seu LORENZACCIO. El Cardenal Cibo és un altre dels meus personatges favorits.

de febrer1989

Primer espectacle del que jo anomeno l'etapa de Javier Tomeo: AMADO MONSTRUO, basada en l'obra de l'autor aragonès.

de febrer1991

Segon espectacle basat en una obra de Javier Tomeo: EL GALLITIGRE

de febrer1991

Seguint a Catalunya, i el Centre Dramàtic, DESIG de Benet i Jornet.

de febrer1991

Quatre Premis de la Crítica de Barcelona.

de febrer1992

El 1992 de l'Expo i les Olimpiades, LA VERDAD SOSPECHOSA amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico i Pilar Miró.

de febrer1993

Últim espectacle de l'etapa Javier Tomeo: EL CAZADOR DE LEONES, basada en l'obra de l'autor aragonès.

de febrer1993

Un altre musical, GOLFOS DE ROMA del meu admirat Sondheim (de genolls). Deu funcions al Teatro Romano de Mérida  que recordaré tota la vida. Gràcies, Mario Gas.

de febrer1993

ESPECTROS amb Julieta Serrano i John Strasberg.

de febrer1994

LA CORONA D'ESPINES, que em porta novament a Barcelona i al Teatre Romea.

d’octubre1994

L'octubre TV3, Televisió de Catalunya m'ofereix un personatge entranyable en una sèrie que començaria a grabar-se d'immediat. Els tres mesos de rodatge previstos es van convertir en quatre anys i els 13 episodis inicials en 148. La sèrie era ESTACIO D'ENLLAÇ. I el personatge, Manel.

d’octubre1994

Per aquelles mateixes dates, més incursions al cinema: HISTORIAS DEL KRONENGRAN SLALOMPURO VENENOSUBJÚDICE. I la satisfacció de formar part de l'equip inicial elegit per Flotats per la posada en marxa del seu projecte del Teatre Nacional de Catalunya.

de febrer1996

ÀNGELS A AMÈRICA: un moment decisiu, un abans i un després a la meva vida personal i professional.

de febrer1997

Amb LA GAVIOTA tinc l'oportunitat de retrobar-me a Txèkhov i l'emoció de coincidir per primer cop en un escenari amb Núria Espert.

de febrer1998

LOS AÑOS BÁRBAROS i LA HORA DE LOS VALIENTES, dos pel·lícules amb la Gauerra Civil i la postguerra incivil a sobre.

de febrer1998

AMIC/AMAT. Un paperàs. I una gran pel·lícula. I el plaer de viure la passió pel cinema amb Ventura Pons. I la nominació al Goya.

de febrer1998

Després de cinc anys d'absència, de nou a Madrid amb ARTE. Una bomba. Un fenòmen teatral del que encara se'n parla tot i el temps que ha passat.

de febrer2000

Tornada a la tele amb POLICIAS (2000-2003). Tres anys de la meva vida dedicats a l'inspector Ferrer. Ell, a canvi, em va donar moltes satisfaccions.

de febrer2001

I sense deixar la televisió, INVESTIGACIÓN POLICIAL, EL CLUB DE LA COMEDIA, SIETE VIDAS,... I la Tvmovie CARLES, PRÍNCEP DE VIANA que porta sota el braç un Premi d'Interpretació al Festival de TV de Venècia 2002.

de febrer2003

A l'acabar la sèrie POLICIAS, tornada al teatre amb CELOBERT (Skylight) al Teatre Romea de Barcelona. Un èxit de dues temporades, gran collita amb premis i un altre personatge fantàstic -Tom Sergeant- pel meu àlbum de favorits.

de març2003

I llavors, de sobte, la MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT DE MOLLET. I amb l'emoció i l'agraïment, el compromís, més gran que mai, amb els meus orígens. I la tornada a Catalunya com a lloc de residència.

de març2003

Un repte, la lectura en solitari davant del públic de BARTLEBY, L'ESCRIVENT de Melville. El valor de la paraula i la reivindicació de la lectura. Una passada.

de febrer2004

De nou al cinema: MAR ADENTRO amb Amenábar; TIOVIVO c. 1950 amb José Luis Garci; i SEVIGNÈ i BENEATH STILL WATERS.

de març2004

I per fi l'esperat retrobament amb el teatre de William Shakespeare: EL REI LEAR de la mà de Calixto Bieito i la gran compayia del Teatre Romea de Barcelona. El personatge somiat per molts actors. I el descobriment de la meva llibertat com actor damunt d'un escenari.

d’abril2004

Una altra sorpresa emocionant: el PREMI NACIONAL DE TEATRE DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA per les interpretacions a CELOBERT i BARTELBY, L'ESCRIVENT.

de febrer2005

Una obsessió: LA CABRA, de Edward Albee, amb la que em vaig estrenar com a director i productor i que es va convertir en una aventura apassionant. Hi va haver cabra per estona.

de febrer2008

ELS NOIS D'HISTÒRIA, d'Alan Bennett

de febrer2011

TRUCA UN INSPECTOR, de J.B. Priestley

de juliol2013

FUEGOS, de Marguerite Yourcenar al Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida

de desembre2014

De nou com actor i director a PRENDRE PARTIT.

de juliol2015

SÓCRATES, juicio y muerte de un ciudadano. Festival Internacional de Teatre de Mérida.

de gener2018
de juliol2019

VIEJO AMIGO CICERÓN